"Ah! Que le temps vienne où les coeurs s'éprennent"

En aquests dies festius, una aprofita per posar-se al dia de les coses pendents i omplir-se el dia de mil activitats que durant el dia a dia normal, no té temps per dedicar-li.

Aquests dies estan sent profitosos i una de les raons que ho demostren és aquest film. “Le Rayon Vert” d’Eric Rohmer, que l’estan passant als cinemes Méliès. Aquest film forma part de la sèrie de Comèdies i Proverbis.

El personatge central resulta del tot desconcertant: Delphine, una dona que se sent sola i deprimida. La soledat no la deixa viure feliçment. Com a personatge antagònic, trobem una jove sueca, que tot i estar sola, viu la seva soledat d’una forma molt diferent, la utilitza al seu favor per aconseguir la seva felicitat. Delphine és un personatge que resulta en alguns moments repel·lent, una tristesa immadura que tot i provocar-nos algun rebuig, acaba tenint una mica de cada un de nosaltres... així s’arriba a aquesta estranya sensació contradictòria de l’espectador, el qual sent un rebuig i alhora si veu reflectit en ella...

Em va agradar com el director fragmenta l’última escena, reprimint amb cada un dels talls, les ganes de veure el desitjat raig verd...

Film recomanable del director francès realitzada el mateix any que vaig néixer