Moonbathe

“Un chico guapo y joven está tumbado en la cama esperando el momento perfectopara salir. Se levanta y se pone sus jeans. Con destellos en sus ojos, apaga la luz, echa el cerrojo y se gira hacia la ventana. Se dirige al alféizar y sin ningún esfuerzo se mezcla en el paisaje urbano, saltando de la repisa al balcón y de la escalera de incendios a la tubería del desagüe. Finalmente logra llegar a su destino, una piscina en desuso en la azotea del edificio más alto. De repente se da cuenta de que no está solo, pero nada va impedirle conseguir la mejor luz de la luna de la ciudad. Una chica deslumbrante está sentada en el trampolín, está tomando la luz de la luna, ella lo persigue con la mirada. Sin darse por vencida, se tumba provocativamente de vuelta a sus rayos de luna…”

Moonbathe. Levi’s – Be Original

La publicitat canvia. Els espots són cada cop més curtmetratges i menys anuncis. La literatura es fusiona amb la publicitat i gràcies a directors com Anthony Atanasio (director de l’últim espot de Levi’s), o Noam Murro (director del recordat anunci de Levi’s on es versionava el clàssic shakespearià “Somni d’una nit d’estiu”) s’aconsegueixen petites obres d’art que podem veure a la petita pantalla.

"Ah! Que le temps vienne où les coeurs s'éprennent"

En aquests dies festius, una aprofita per posar-se al dia de les coses pendents i omplir-se el dia de mil activitats que durant el dia a dia normal, no té temps per dedicar-li.

Aquests dies estan sent profitosos i una de les raons que ho demostren és aquest film. “Le Rayon Vert” d’Eric Rohmer, que l’estan passant als cinemes Méliès. Aquest film forma part de la sèrie de Comèdies i Proverbis.

El personatge central resulta del tot desconcertant: Delphine, una dona que se sent sola i deprimida. La soledat no la deixa viure feliçment. Com a personatge antagònic, trobem una jove sueca, que tot i estar sola, viu la seva soledat d’una forma molt diferent, la utilitza al seu favor per aconseguir la seva felicitat. Delphine és un personatge que resulta en alguns moments repel·lent, una tristesa immadura que tot i provocar-nos algun rebuig, acaba tenint una mica de cada un de nosaltres... així s’arriba a aquesta estranya sensació contradictòria de l’espectador, el qual sent un rebuig i alhora si veu reflectit en ella...

Em va agradar com el director fragmenta l’última escena, reprimint amb cada un dels talls, les ganes de veure el desitjat raig verd...

Film recomanable del director francès realitzada el mateix any que vaig néixer